L'Organització Mundial de la Salut reconeix els mètodes naturals de salut, entre aquests estan reconegudes les essències florals o “Flors de Bach”, aconsellant-ne l’ús, l’estudi i la integració al camp de la salut.
Les essències florals estan classificades per la O.M.S., com a mètode natural de salut, innocu i preventiu, dins de l’apartat de teràpies individualitzades.
Tot i que la utilització d’Essències Florals amb finalitats terapèutiques es remunta molt enllà (tant la tradició Hindi, la Celta, la Taoista o l’Inca, entre d’altres, les feien servir), la persona que “descobreix” i els dona la forma terapèutica moderna és el Dr. Edward Bach (1886-1936), inmunòleg i homeòpata gal·lès.
La seva actuació més evident o avaluable és d’incidència emocional i per tant, el seu mètode és d’utilitat contrastada en els processos d’estat d’ànim associat a tot tipus de desequilibri dels éssers vius.
Les essències florals potencien les virtuts oposades a estats emocionals que causen patiment (estrès, por, incertesa), permetent equilibrar i mantenir una apreciació més harmònica en un mitjà de vida canviant com l’actual.
Un exemple de la interrelació entre els estats emocionals i la salut física podrien ser les alteracions emocionals mitges-agudes (espant, enfadament) que poden alterar, breument, freqüències associades al sistema immune/endocrí i fer augmentar la fragilitat davant a gèrmens i podent-se manifestar, dies més tard, en un refredat.
Les essències florals superposen “freqüències harmòniques” concretes a les pèrdues de freqüència de sectors específics del camp electromagnètic, estimulant la capacitat restauradora del propi sistema energètic. Tenen la capacitat vibracional d’ajudar a restaurar especialment els sectors d’alta freqüència” (emocional), duent com a conseqüència l’harmonització de la personalitat amb el medi y el nivell essencial o món intern.
Quan la persona harmonitza el seu món intern, en la majoria dels casos, els símptomes concrets remeten o desapareixen.
Las essències es poden usar sense cap risc i no tenen efectes secundaris. Poden ser usades en qualsevol edat. Poden ser associades a altres tractament o teràpies, ja que sempre potencien el procés de curació i en els casos de processos incurables aporten assossegament i pau interior.
Les essències florals potencien les virtuts oposades a estats emocionals que causen patiment (estrès, por, incertesa), permetent equilibrar i mantenir una apreciació més harmònica en un mitjà de vida canviant com l’actual.
Un exemple de la interrelació entre els estats emocionals i la salut física podrien ser les alteracions emocionals mitges-agudes (espant, enfadament) que poden alterar, breument, freqüències associades al sistema immune/endocrí i fer augmentar la fragilitat davant a gèrmens i podent-se manifestar, dies més tard, en un refredat.
Les essències florals superposen “freqüències harmòniques” concretes a les pèrdues de freqüència de sectors específics del camp electromagnètic, estimulant la capacitat restauradora del propi sistema energètic. Tenen la capacitat vibracional d’ajudar a restaurar especialment els sectors d’alta freqüència” (emocional), duent com a conseqüència l’harmonització de la personalitat amb el medi y el nivell essencial o món intern.
Quan la persona harmonitza el seu món intern, en la majoria dels casos, els símptomes concrets remeten o desapareixen.
Las essències es poden usar sense cap risc i no tenen efectes secundaris. Poden ser usades en qualsevol edat. Poden ser associades a altres tractament o teràpies, ja que sempre potencien el procés de curació i en els casos de processos incurables aporten assossegament i pau interior.
